Affordable Access

Els somnis del nàufrag

Authors
Publisher
Universitat de Vic
Publication Date

Abstract

147 ELS SOMNIS DEL NÀUFRAG Tot poeta se sent atret cap a altres poetes per allò que tenen en comú: semblants experiències, semblants indagacions, semblants tradicions. Però això és només el punt de partida. Allò realment enriquidor és el que els poetes afins a nosaltres puguin revelar-nos de nou, la capaci- tat d’obrir noves perspectives a la nostra pròpia poesia. És així com es van delimitant els diferents corrents poètics en una època determinada, que avui dia es podrien resumir en dos: la poesia de l’experiència —la més transitada—, que té com a màxim representant a Joan Margarit, i la poesia del coneixement, molt més atenta a les arrels de la llengua, a una realitat que transcendeix la realitat quotidiana, a un sentit d’allò sublim: la poesia com a il·luminació. Vicenç Llorca pertany a aquest darrer vessant. Per a un lector de poesia és suficient identificar-se amb el poema, sentir-se atret per la seva lectura. Per al crític i, sobretot, per al poeta, aquest és el punt de partida del que serà un procés circular. Personalment, no solament em sento immediatament identificat per la poesia de Llorca, sinó que penso què puc aprendre de la seva poesia i, recorregut aquest cercle, tornar al punt de partida que és ara, podríem dir, el de la delectació: el d’una lectura molt més rica i enriquidora que la lectura inicial. A la de Llorca, com a la meva poesia, el mar és una presència constant i és curiós que, essent en tots dos un mar homèric, ho sigui en sentits diferents. El meu mar no deixa de ser el mar que ha alimentat el meu passat, el mar concret del Mediterrani que tan bé co- nec: Gènova, la Costa Blava i, sobretot, el Masnou. A Llorca li interessa més com el passat d’una tradició i una cultura mítiques, d’aquí la im- portància que per a ell té Homer i, amb Homer, el viatge. Escriu al llibre de prosa de creació En absència de l’àngel: «Contemplo el Mediterra- ni que neix, des de l’Occident dels Atlants, i s’estén a través de costes braves, platges dolces, preludis

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.