Affordable Access

Becker, Marin G., Zwischen Tradition und Wandel. Zum Wortschatz des politischen Diskurses in Spanien seit 1976. Tübingen: Niemeyer (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 319), 2004, IX + 462 p.

Authors
Publisher
Estudis Romànics
Publication Date

Abstract

untitled CATALÀ ANTIC VINYÒGOL I UN PASSATGE D’EIXIMENIS GERMÀ Colón Domènech Universitat de Basilea Institut d’Estudis Catalans 1. El passatge d’Eiximenis que ens proposem d’examinar pertany al Regiment de la cosa pública, text escrit vers 1384. Aquesta obra forma part del Dotzè del Crestià i ens ha arribat en un incunable del 1484. Hi llegim el següent: «...en tant que mills aparen bandes e vinyogols e goliarts o follarts e gent de forca, que no ciutadans de Roma».1 El que ara interessa és esbri- nar el sentit de l’antic vinyògol, variant de vinyòvol, que encara viu en el mallorquí i en el ca- talà occidental actuals. Aquest mot em va preocupar des que vaig trobar-lo allà pels anys 1956-1957 en els Establiments de Morella del 1370. De llavors ençà, he anat reunint alguns exemples del mot, el qual és de la mateixa nissaga que el francès vignoble (i occità antic vi- nhobre). Aquest ha donat lloc entre els romanistes a diverses interpretacions etimològiques, unes més fantasioses que altres, les quals es poden veure ara resumides «caritativament» per Coromines en el seu DECat, s.v. vi. He de dir que Coromines ha estudiat a fons el vocable vinyògol i n’ha recollit alguns es- ments. S’ha decantat per l’etimologia de G. Cohn, la qual parteix, per al mot francès vignoble (el terme català l’ignorava), del grec oinofÒroj ‘que porta vi’ i després, amb traducció del pri- mer compost OINOS al llatí tenim vinophorus.2 Fonèticament aquesta base no és del tot impe- cable. No s’ha tingut en compte que en català existeix un sospitós primer esment vinoual o vinòval ‘vinyet, camp de vinyes’ del 1111, que és un mot corregit per Coromines sense adver- tir-ho (op. cit., p. 276a. 1 i 5), puix que al text del Cartulari de Tavèrnoles llegim: «et una vi- nea qui est ad ipso vinonal cum ipsos .iiii. olivarius qui ibidem sunt similiter adiungo et unum ortum».3 És potser la intervenció de Coromines una correcció adequada. Més greu és que l’es- ment d’Àger del 1278 duu vinyogals (§ 4.) i l’esment en aragonès antic duu

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.