Affordable Access

Les necròpolis d'Iluro: Estat de la qüestió i cronologia

Authors
Publisher
Institut Ramon Muntaner
Publication Date

Abstract

article_08 LES NECRÒPOLIS D'ILURO: ESTAT DE LA QÜESTIÓ I CRONOLOGIA INTRODUCCIÓ. Iluro comptava amb dues necròpolis, una extramurs a l'actual carrer de La Riera i rodalies, i l'altra intramurs als voltants de Santa Maria, aquesta ja cris- tiana. En ser excavades d'antic, la informació sobre aquestes necròpolis és molt pobra, tot i les recents troballes al carrer Sant Francesc d'Assís. Potser per això manca un estudi sobre la mort a la ciutat romana d'Iluro, mancança que volem omplir fins allà on sigui possible. Així, en aquesta primera part de l'estudi de les necròpolis d'Iluro, presentem un estat de la qüestió, és a dir, un repàs del que es coneixia d'antic i els resultats de les noves excavacions, així com un assaig d'ordenació cronològica tant de les necròpolis en si com dels diferents tipus de sepultura que hi trobem. En la futura segona part ens introduirem més en el ritus i la societat. Com ja havíem dit, la majoria d'excavacions són antigues i els pocs materials que s'hi han trobat perduts, excepte les troballes més excepcionals (la làpida de L. MARCIVS OPTATVS o la coberta de la lauda de la fig. 7.5), amb la qual cosa a l'hora de datar els enterraments moltes vegades hem de fer autèntics actes de fe i creure el que ens diuen els autors sense poder consultar els materials. Per això, i com recalcarem més endavant, l'assaig de cronologia proposat no pretén ser definitiu, sinó que s'hauria d'esperar a comptar amb més informació per a poder resoldre aquesta problemàtica. Abans d'introduir-nos en l'estudi de les necròpolis, farem un petit resum del context històric on s'enquadra la problemàtica funerària. ILURO. Cap a mitjans del segle I a.C. Voppidum de Burriac és abandonat definitivament, mentre que a la plana es va fundar, a sobre d'un turó d'uns 30 m s.n.m., la ciutat romana d'Iluro, sota l'actual nucli antic de la ciutat de Mataró, més o menys al 50 a.C. (Pujol, Garcia 1994, p. 108-109). Aquest fet va ser la culminació de la romanització d'aquest

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.