Affordable Access

Entrevista a Miquel Batllori

Authors
Publisher
Revista del Centre de Lectura de Reus
Publication Date

Abstract

RCDLR02 (Page 38 - 39) 39 MIQUEL BATLLORI, QUE EL PASSAT MES DE DESEMBRE va ser distingit amb el Premio Nacional de las Letras, suma aquest guardó als molts premis que reconeixen la seva vasta obra historiogràfica, fruit de tota una vida dedicada a la investigació. El pare Batllori va atendre la Revista del Centre de Lectura de Reus al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, on resideix actual- ment. Als seus 92 anys continua treballant. Explica que ara està revistant els originals dels volums de les seves Obres Completes que falten per editar i que va fent cosetes, com preparar conferències i interven- cions per als molts actes als quals és invitat. Conversant amb ell, un s’adona de seguida de la seva erudició i la seva lucidesa. A més d’haver escrit molts estudis històrics d’àmbits molt diferents, Batllori ha estat un testimoni d’excepció del segle XX. -Vostè té vincles familiars amb la ciutat de Reus, veritat? -«El meu pare era Antoni Batllori de Orovio. Els Orovio eren una família basca que van arribar a Catalunya amb càrrecs públics i militars al final del segle XVIII. A Reus es va establir durant un temps un avantpassat Orovio que es declarava biscaí, era noble fur de Biscaia. Es va casar amb una Colón de Portugal, de la qual va venir la meva àvia paterna. Aquesta branca de la família estava molt relacionada amb grans famílies històriques de Reus com les de Guillem Maria de Brocà i de Montagut, un gran historiador del dret català, i el membre número u de l’Institut d’Estudis Catalans». -El consideren i es considera un jesuïta atípic. Què el diferencia de la majoria de jesuïtes? -«Sobretot després de la Guerra Civil es va perdre, i es va diluir molt, aquell grup de jesuïtes autèntica- ment catalans. I jo quedava com a representant d’un altre tipus de jesuïtes que existia abans de la Guerra Civil. En general es va anar cap en una altra tendèn- cia. Jo em considero molt universal pels interessos culturals però molt català, no només pel fet familiar, sinó de pensament. Després perquè he

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.