Affordable Access

Salvador Llobet: L'inici de la recerca geogràfica des de la Universitat de Barcelona

Authors
Publisher
Treballs de la Societat Catalana de Geografia
Publication Date

Abstract

Salvador Llobet: Uinici de la recerca geográfica des de la Universitat de Barcelona Joan VILA i VALENTÍ Penso en els dos últims cursos de la meva Llicenciatura en Historia (1944-46), quan vaig tenir ocasió de coneixer, com a professor universitari, Salvador Llobet. Ell s'havia doctorat l'any 1944, amb una tesi sobre el Montseny, que publica l'any 1947 i que de nou ha vist venturosament la llum fa poc, traduída al catala (El medi i la vida en el Montseny, 1990). He parlat i parlo sovint d'aquest període de la geografia catalana i m'hi vaig referir per escrit precisament en l'homenatge que dedicarem a Salvador Llobet amb motiu de la seva jubilació (Aportacions en homenatge al geografSalvador Llobet, Universitat de Bar- . celona, Departament de Geografia, 1979). Llavors era l'únic que ens parlava, en les poques classes que el varem tenir com a profes- sor, d'una geografia viva: de relleu i de pluges, d'aigües i de vegetació, d'homes que vi- vien a i de la terra. Vaig tenir ocasió de seguir-lo, alllarg d'un breu cicle complet a l'estiu del 1946, quan fou celebrat a Jaca un «Curso de Geografía general y del Pirineo». No vull pas insistir ara en la importancia que per a nosaltres va tenir aquest Curs geografic i piri- nene; en diverses ocasions ho he fet, adhuc per escrito Com a docent universitari, el Salvador Llobet més fecund, em sembla, era el de les classes practiques i especialment el conductor d'excursions. Arribava a una notable efica- cia quan ens parlava o ens mostrava fets i qüestions que havia una i altra vegada estudiat, posem per cas, del Montseny o d'Andorra. A vegades, el geograf arriba a compenetrar-se íntimament amb un tros de terra o amb un grup huma. Em sembla que el doctor Llobet arriba a pensar, per exemple, que el Montseny era per a ell una especie de propietat priva- da, intel·lectualment parlant, s'entén. Era davant d'unes determinades i concretes realitats quan ell endegava i estimulava els dots i la sensibilitat de cadascú, on gairebé obligava a l'observació i a l

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.