Affordable Access

Presentació dossier: Cultures urbanes contemporànies

Authors
Publisher
Revista d'etnologia de Catalunya
Publication Date
Source
legacy-msw

Abstract

10 Dossier Revista d’etnologia de Catalunya Juny 2010 Nº 36 Dossier 11 Presentació La cultura expressiva és una part essencial del complex entramat de processos, dispo-sicions i pràctiques que configuren l’àm-bit urbà com una manera de viure (Wirth, 1938). Les pintades que cobreixen les parets d’alguns edificis, les rimes provocatives dels rapers, o la pertinença a una «tribu urbana» o a un grup social determinat —expressada en habitus corporals, ma- neres de vestir o estils de vida precisos—, ens parlen dels diferents modes d’habitar la ciutat, alhora que ofereixen al científic social un interessant material empíric des del qual aproximar-se a l’estudi de les diverses modalitats que adopta l’experiència urbana. Podria dir-se que la ciutat és «l’expressió cultural i el produc- te de les relacions socials» (Cruces, 2005) i, en aquest sentit, la ciutat és representada, viscuda i experimentada pels seus habitants i usuaris a través de pràctiques i accions expres- sives que poden adoptar la forma de narracions, cançons, imatges, textos o accions (performances). Pensem —sense anar més enllà— en un dels temes que aborden diversos dels articles inclosos en aquest dossier: la cultura del hip-hop i el seu estret vincle amb la ciutat i els seus espais públics. A través del sampling, la postura (attitude), el ball, l’estil o els efectes sonors, els músics de hip-hop s’apropien simbòlica- ment dels espais urbans, replicant i reimaginant aquestes experiències urbanes i transformant-les en cançons. Les lle- tres parlen de la difícil vida al barri —al gueto—, mentre que el soroll aclaparador de la ciutat s’escola amb freqüèn- cia en els beats i en la música. Per la seva banda, els artistes del grafit reclamen el seu territori deixant la seva empremta —inscrivint la seva marca— en forma de dibuix o de tag a les parets, vagons de metro o mobiliari urbà. I també podria dir-se dels breakdancers, b-boys i b-girls, per als quals l’espai públic no només és font d’inspiració

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.