Affordable Access

CHILLÓN, Albert. Literatura y periodismo. Una tradición de las relaciones promiscuas

Authors
Publisher
Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura
Publication Date

Abstract

teòrics, sobretot quan aquests no són sinó un breu resum del plantejament ori- ginal. Separat de l’anàlisi del cas que era el seu objecte d’estudi, el llibre que comen- tem resulta insuficient com a text inde- pendent, puix que la majoria d’autors i conceptes analitzats són prou complexos com per ser reduïts a un parell de cites per cap. Amb tot, l’autor mostra una excel·lent disposició teòrica que fa que es pugui esperar d’ell molt més del que aquest breu llibre pot indicar. Joana Gallego Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació Crítica Anàlisi 25, 2000 251 Una de les primeres preguntes que ha de contestar tot professor de periodisme és a propòsit de les relacions entre periodisme i literatura. La majoria dels estudiants arri- ben a les llicenciatures des d’una vocació literària més o menys explícita, són allò que abans en deien lletraferits. Igualment, una part substancial del seu univers perio- dístic —si deixem de banda l’star system audiovisual— està format pels escriptors que surten als diaris: Vázquez Montalbán, Barril, Torres, García Márquez, Umbral, Muñoz Molina, Vicent, etc. La tragèdia dels professors dels primers cursos de periodisme és que la doctrina literària ofi- cial i, especialment, la doctrina periodís- tica —i en això coincideixen els teòrics i els professionals— els obliga a desenga- nyar l’estudiantat. Vázquez va ser perio- dista, però ja no ho és; no pots escriure com Barril fins que no ets famós; Umbral fa poesia en prosa, però no és periodista. Són les respostes canòniques a les inquie- tuds dels joves aspirants a una professió poc més noble que la prostitució. Contra les aspiracions literàries dels alumnes, durant dècades se’ls ha subministrat la piràmide invertida, les sis W —sense par- lar-los d’Aristòtil, per cert— i el mite de l’objectivitat, prefaci del codi deontològic apte només per a l’aristocràcia periodísti- ca que treballa als mitjans públics, espe- cialment els depenents del govern català. L

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.