Affordable Access

Una ciutat desagraïda: Rusiñol i Girona

Authors
Publisher
Universitat de Girona
Publication Date

Abstract

Portada RdG.242 (Page 1) 66 [414] E Revista de Girona F núm. 243 juliol - agost 2007 E Dossier S i passejant per la Rambla de la Llibertat mai us canseu de badar davant dels aparadors, us podeu entretenir llegint unes telegràfiques plaques que trobareu enganxades a les voltes. Són testimonis d’esdeveniments relacionats amb la història de la ciutat, com ara la fundació del Girona Futbol Club o l’estada de Santiago Rusiñol en taules i cadires besàvies de les que ara us reben amb els braços oberts, quan en comptes de L’Arcada aquell bar es deia Can Norat. El problema serà si teniu ganes de saber alguna cosa més del que feia l’artista a la ciutat, perquè amb prou feines se’l recorda amb un trist i magre carrer a la zona fronterera entre Sant Narcís i Santa Eugènia. Teòricament, si menéssiu els vostres passos cap als dominis de la Catedral, en comptes de la plaça dels Lledoners hi trobaríeu la de Santiago Rusiñol. Almenys aquest és el canvi de nom que va acordar el consistori municipal el gener de 1926, acceptant la proposta de l’Ateneu, una entitat presidida per Carles Rahola i, per cert, injustament oblidada pels historiadors i la ciutat. La iniciativa formava part dels actes d’homenatge que Girona va retre a Rusiñol el 1926. El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge conserva una deliciosa pel·lícula d’aquell esdeveniment, on es pot veure com l’artista va ser testimoni de l’admiració de tota una ciutat, que li agraïa la fidel constància de les seves visites anuals. Saber quan va ser la primera vegada que Rusiñol va posar els peus a Girona és tan difícil com conèixer quina raó el va impulsar a visitar-la. Narcís Jordi Aragó parla de 1898; Josep Pla, en canvi, fent gala de la seva inexactitud seductorament literària, ho resol escrivint que va començar a sovintejar la ciutat «en la primera desena del segle»; i Vinyet Panyella, a la seva voluminosa biografia, no aventura cap data.(1) Sigui com sigui, a l’inici del nou-cents l’artista ja era tot un personatge, i la seva presència no va passar

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.