Affordable Access

La ciutat del cavall alat

Authors
Publisher
Universitat de Girona
Publication Date

Abstract

Portada RdG.244 (Page 1) 94 [442] E Revista de Girona F núm. 244 setembre - octubre 2007 E Dossier A primera hora de la tarda, quan les sargantanes paren el sol i, si les espanteu, corren a entaforar-se entre les pedres amb una agilitat vertiginosa, a les ruïnes d’Empúries es respira calma i sole- dat. No les alteren els pocs visitants que ressegueixen lentament el circuit marcat entre els murs de pedra, turistes amb calça curta i ulleres de sol, gent més aviat gran o alguna parella potser de nou- casats, que llegeixen els plafons explicatius i fan comentaris sense alçar gaire la veu, qui sap si per delicadesa envers els déus antics o perquè ells mateixos estan afectats de l’ensopiment d’aquesta hora de la migdiada. L’acte de caminar, sense pressa, per aquells carrers de la ciutat grega de fa més de dos mil anys, de tocar els carreus del santuari i hospital dedicat al déu Asclepi, d’observar quina forma i distribució tenien els habi- tatges, de passejar-se per l’amplitud de l’àgora, genera una mena de sentiment cosí germà del religiós. Els escolars que vénen en colles, conduïts pels professors, deuen ser més inassequibles a aquesta impressió, per l’edat i pel nombre. En els visitants adults i silenciosos de primera hora de la tarda, però, no hi ha senyals de frivolitat. La contemplació de les restes de tanta vida extingida, de generacions i cultures sepultades, els indueix a passejar-se amb un aire de reco- lliment, els encara amb el propi destí i amb el futur cert d’aquest món neguitós i agitat que coneixem. El paisatge de les ruïnes és el d’una ciutat escapçada, sense sostres ni teulades, una ciutat que ha emergit de terra. Deu ser per això també que la delimitació que hi ha, a les ciutats dels vius, entre el que és natural i el que és urbà, en aquesta ciutat dels morts no es percep. De fet, potser no hi ha existit mai, ni quan les cases eren senceres i cobertes i les columnes, dempeus, soste- nien el frontis, delimitaven l’atri o envoltaven l’àgora. Ni aleshores, tal vegada, l

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.