Affordable Access

Ortín, Marcel ; Pujol, Dídac (eds.) (2009): Llengua literària i traducció (1980-1939): II Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum & Trilcat, 191 p. (Documents, 8).

Authors
Publisher
Estudis Romànics
Publication Date

Abstract

ORTÍN / PUJOL: LLENGUA LITERÀRIA I TRADUCCIÓ (1980-1939) 453 Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 381-487 la ciutat de València. En aquell cas els ulls del narrador es fixaven en ells com a símbol del que havia esdevingut aquella zona urbana, un lloc degradat per l’ànim especulatiu i per l’abandó municipal en el qual es podien refugiar aquelles persones perquè eren els punts d’ínfima qualitat de vida, els llocs on els valencians no gosaven habitar. Tenim, com hem vist, una part d’erudició i una part de contemplació de l’entorn que es donen la mà en les novel·les citades. Fins aquí podríem parlar de la fusió de continguts que plantegen les obres. Ara bé, també caldria revisar si això troba una correspondència a nivell discursiu. És a dir, si el flux de la narració es pot considerar com una comunió entre parts diferents, formes de plantejar les coses molt seccionades, o més aviat podríem caracteritzar l’estil de Mira com una mena de fer fluïda. Qui conegui els seus assajos ja sap fins a quin punt hi ha trets estilístics dominants que fan que el resultat pragmàtic, la comunicació autor-lector, prengui unes característiques determinades. La utilitza- ció de les tècniques narratives fa que en alguns punts conflueixin les veus del narrador i de diversos personatges de tal manera que s’hi jugui amb les focalitzacions dels fets. Així, podem observar con- trasts de monòleg interior amb diàleg que fan un contrapunt original en alguns moments, com ara la pàgina 10 d’Els treballs perduts, on la fixació del protagonista en els encants físics de Marilyn, i els pensaments que se’n deriven, alternen amb les paraules d’ella, en una barreja aparentment desorganit- zada que juga, com hem dit, a contrapuntar tots dos discursos reportats, de tal manera que s’aconse- gueix un efecte d’agilitat narrativa molt interessant pel que fa al discurs, sobretot perquè la veu del narrador es retira hàbilment per mostrar un primer pla d’aquest joc. La cooperació necessària del lector re

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.