Affordable Access

Els Templers a l'Empordà. La Comanda del Temple de Castelló d'Empúries,

Authors
Publisher
Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos
Publication Date

Abstract

ELS TEMPLERS A L'EMPORDÀ LA COMANDA DEL TEMPLE DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES PRIMERA PART Per MIQUEL PUJOL I CANELLES Al meu avi, Salvador Pujol i Tolaguera, de qui vaig sentir per primera vegada la Paraula Temple. Justificació del treball Fa alguns anys en proposar-nos aplegar els materials per a unes notes sobre els convents de Castelló d'Empúries, ens adonàrem tot seguit que es tractava d'un tema suggestiu i a la vegada pràcticament inexplorat. La primera cosa que ens va cridar l'atenció fou el seu elevat nombre. De fet, la pròspera i oberta Vila del Castelló dels Hugs, nascuda a l'època feudal, acollia dintre i fora de les seves muralles les noves institucions religioses que reclamava la societat medieval dels segles XII, XIII i XIV. Els primers en establir-s'hi -coincidint en el gran moment de les Creuades- varen ser els ordes religiososo-militars: cavallers de l'ordre del Temple de Salomó, cavallers de l'ordre de la Mercè per la redempció dels captius seguint el solc dels primers, cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem. Poc despre, amb pas humil, al vaivé de les exigències dels temps, arribaren els germans mendicants: franciscans, dominics, agustins, i les germanes donades de Santa Clara o Clarisses. Perquè no hi manqués cap representació de les més antigues institucions monàstiques, tot just en comen- çar el segle XV, les benedictines del Monestir de Sant Marc procedents de La Garriga de Sant Martí d'Empúries(1). En una època en què la cultura i l'assistència eren serveis quasi exclusius de l'Església, la Vila de Castelló fruí del benefici dels ordes religosos. Però sobretot, a l'igual d'un mossaïc polícrom, les distintes comunitats durant molts segles esmaltaren d'espiritualitat la vida cristiana que irradiava com una portentosa llar l'església parroquial de Santa Maria. Una darrera l'altra, però, anaren desapareguent, ja sigui per supressió o extinció, ja sigui per trasllat. Avui, d'aquella magnífica floració o extinció de convents a Castelló, no en resta gairebé cap

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.