Affordable Access

ESCRITS D'HOMENATGE AL DOCTOR BROGGI PELS ACADÈMICS NUMERARIS: Homenatge a Moisès Broggi

Authors
Publisher
Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Publication Date

Abstract

REVISTA NÚMERO 332-2008.p65 51Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya - Volum 23, número 2, Maig-Agost 2008 - ISSN: 1133-32866 Rev. R. Acad. Med. Catalunya, 2008; 23: 50-51 Se m’ha encarregat glossar l’evolució de la cirurgia en el segle XX. El Dr. Moisès Broggi,-el nostre President d´ Honor i a qui rendim homenatge en aquest acte , ha viscut 92 anys des seus 100 en el segle XX , per lo que podem comptabilitzar que porta mes de 70 anys d’aquest passat segle com cirurgià- executiu o com cirurgià- obser- vador. I aquest és el camí que jo voldria seguir per descriure el seu viatge com a cirurgià al llarg de la seva vida. Però, una de les regles que tot comunicador ha de seguir és: “parlar del que sap”, i això es el que faré: descriuré el meu viatge com a cirurgià, 51 anys dintre del segle XX. La meva presentació vol analitzar el que considero son els avenços més transcendents en la evolució quirúrgica del segle XX, però solament d’aquells fets dels qual he sigut actor u observador. El meu primer record en el període d’estudiant, en la dècada dels anys 40, és la visió d’aquelles sales hospitalàries llargues, nues, de parets blanques, amb llits de ferro també pintats de blanc,- un al costat de l’altre-, i sols ocasionalment separats per la gravetat del malalt per una simple cortina, -amb un altar als fons de la sala. I aquelles sales d’operacions en las que els observadors ens amuntegàvem,-uns sobre els altres, per intentar “endevinar” les maniobres quirúrgiques del Mestre. Intentàvem introduir-nos en el Serveis de Cirurgia, al principi com simples observadors, i ocasionalment “ens deixaven rentar” per ajudar en alguna activitat quant faltava algun ajudant oficial. La meva primera experiència en el Servei de Cirurgia del Dr. Bartrina, - el de la trompeteta obligada, per haver sigut operat d’un càncer de laringe-, va ser durant l’amputació d’una cama i “aguantar” el seu pes i la sensació al quedar-me amb ella a les mans, va definir que sí servia com a cirurgià. Un al

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.