Affordable Access

Coneixements, usos i representacions socials de la llengua catalana el 2010 segons les dades de El baròmetre de la comunicació i la cultura. Primeres estimacions

Authors
Publisher
Estudis Romànics
Publication Date

Abstract

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 347-365 DOI: 10.2436 / 20.2500.01.107 CONEIXEMENTS, USOS I REPRESENTACIONS SOCIALS DE LA LLENGUA CATALANA EL 2010 SEGONS LES DADES DE EL BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ I LA CULTURA. PRIMERES ESTIMACIONS Miquel Àngel Pradilla Cardona Universitat Rovira i Virgili Xarxa CRUSCAT Institut d’Estudis Catalans 1. INTRODUCCIÓ És ben sabut que el divorci entre la llengua i la societat és un denominador comú de bona part dels paradigmes lingüístics del segle xx (i del que portem del xxi). Si més no, de les formulacions ortodoxes que ens van llegar lingüistes com Ferdinand de Saussure o Noam Chomsky, patrocinadors de les escoles amb més predicament des que la lingüís- tica tradicional va anar perdent protagonisme. Alhora, talment com un reflex del caràcter asocial de la lingüística moderna, Vila (2009a: 7) ens posa a l’aguait del desenvolupa- ment alingüe de les disciplines socials. Una orientació ben sòlida en la tradició domès- tica, malgrat la importància de les qüestions lingüístiques en l’àmbit territorial de la llengua catalana. Efectivament, la consideració lingüística de la societat roman (quasi) closa als departaments de filologia catalana i a les facultats d’educació de les nostres universitats. Al costat oposat, amb una mirada entre desconfiada i escèptica, sociòlegs, antropòlegs, politòlegs, economistes, etc. viuen (quasi) instal·lats en un alingüisme pa- ralitzador per al progrés d’un àmbit del coneixement, el sociolingüístic, profundament interdisciplinari. El mateix Vila (2009a: 7-8) exemplifica aquest curtcircuit a propòsit de la caracterit- zació dels estudis sobre demolingüística. Un lament que descansa en la constatació de l’escassa autonomia que ha aconseguit aquest àmbit de treball, tot i la importància crei- xent de l’interès estadístic pels grups lingüístics arreu del món. Un interès que, a casa nostra, va començar a mostrar-se amb l’adveniment de la democràcia, a l’empara d’una etapa que obria la possibili

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.