Affordable Access

Breu història, cultural, de l'Acadèmia de Belles Arts

Authors
Publisher
Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Publication Date

Abstract

Butlleti 18 int. 3-12 filmar_ButlletÌ 17 interior filmar Breu història, cultural, de l’Acadèmia de Belles Arts* Pilar Vélez Acadèmica bibliotecària. [email protected] L’origen de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi es remunta a l’any 1775, quan la Junta Particular de Comerç fundà l’Escola Gratuïta de Disseny amb la intenció de servir a la indústria tèxtil, formant dibuixants capaços de dotar de models propis la producció d’indianes, lla- vors el motor principal de la incipient indústria catalana. A diferència, doncs, d’altres institucions acadèmiques equivalents, els fonaments de l’acadèmia catalana de belles arts se sustenten en la necessitat de proveir el país d’uns artífexs al servei de la seva prosperitat comercial i econòmica, dotant-lo, per tant, d’un ensenyament especialitzat adient, tal com era propi del pensament il·lustrat aleshores dominant. Aquest fet, però, no arribà a bon port fins després d’haver superat tota mena d’entrebancs d’ordre administratiu, producte de les conseqüències del Decret de Nova Planta, que endarreriren la seva fun- dació, mentre paral·lelament també havia aflorat la necessitat de la creació d’una escola de belles arts. Al cap d’uns anys, tots dos desigs confluïren en un de sol i, el 1775, Barcelona veié fer-se realitat el somni: la creació d’una escola que portà el nom d’Escuela Gratuita de Diseño, és a dir, d’una escola de dibuix, tal com es desprèn del sentit original del mot. La Junta de Comerç, després de vora 30 anys d’intents fallits, nasqué el 1760 amb l’objectiu fona- mental de fomentar la indústria, el comerç i l’agricultura. Un dels primers fruits fou la creació imme- diata d’escoles de diverses especialitats: primer la de Nàutica, fundada el 1769, i sis anys després la de Disseny, que s’instal·laren en aquest edifici de l’antiga Llotja, recuperat per l’entitat després de moltes trifulgues i que, utilitzat en el seu ús darrer com a caserna, presentava un estat ruïnós. Tanmateix, al tombant de segle, Joan Sole

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.