Affordable Access

L'escola paisatgística d'Olot al Museu Comarcal de la Garrotxa

Authors
Publisher
Universitat de Girona
Publication Date
Source
legacy-msw

Abstract

untitled El Museu Comarcal de la Garrotxa es troba situat al centre d’Olot, a l’edifici de l’Hospici, una construcció neoclàssica de final del segle XVIII projectada per l’arquitecte Ventu- ra Rodríguez, on destaca un sobri i elegant pati amb tres galeries d’arcades. Les sales d’exposició permanent del Museu presenten l’evolució històrica de la comarca entre final del segle XVIII i meitat del segle XX, a través d’activitats característi- ques com la indústria tèxtil, l’aprofitament del bosc, els tallers de sants... La part fona- mental, però, és la que es dedica a l’activitat artística d’aquest període, que pren com a punt de partida l’Escola Pública de Dibuix –una de les més antigues de Catalunya, cre- ada l’any 1783– i arriba fins als anys 1940 i 1950. L’eix central el constitueix l’anomena- da escola paisatgística d’Olot, impulsada pels germans Joaquim i Marià Vayreda i per Josep Berga i Boix, una manera particular d’entendre i representar l’art que tingué una notable influència en diverses generacions de pintors. El Museu també presenta l’obra de diversos autors forans, com Enric Galwey, Joan Llimona, Joan Brull, Joaquim Mir o Ramon Casas; aquest últim hi està representat amb una de les obres més emblemàtiques i significatives de l’art català: el quadre La càrrega. Les obres de destacats artistes com Ramon Amadeu, Josep Berga i Boada, Melcior Domenge, Iu Pasqual, Francesc Vayreda, Xavier Nogués, Leonci Quera o Josep Pujol, i l’excepcional col·lecció de cartells modernistes dels concursos convocats els anys 1900 i 1901 per la marca Cigarrillos París, arrodoneixen una de les millors i més representatives col·leccions d’art català de l’època. Escola paisatgística d’Olot A Catalunya, la puixança i proliferació de la pintura coincidiren amb el moment històric de la Restauració, un període marcat per la prosperitat econòmica que afavorí l’auge de la burgesia. Aques- ta es constituí en motor de la renaixença cultural del catalanisme polític i tingué, en el camp de l’art, una influència m

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.