Affordable Access

Vint anys d'estudis de llengua i literatura catalanes al Rosselló (1984-2004)

Authors
Publisher
Universitat de Vic
Publication Date

Abstract

Anuari 001-208 A tots els cristians valencians que admiren Verdaguer i, aprenent d’ell, intenten millorar el valencianisme actual. 1. Introducció 1.1. Importància de la llengua de Verdaguer En els Departaments de Filologia Catalana, és habitual fer tesis doc- torals sobre la llengua de tal autor o de tal obra. Els dos objectius d’eixos treballs són sempre els mateixos: conéixer quina ha sigut l’evolució de la llengua, de tal manera que contribuïm a perfeccionar la llengua culta actual, siga enriquint-la o siga rectificant algun defecte. Les investiga- cions dites no han tingut fins ara com a objecte d’estudi un autor (o una obra) ni de la Renaixença ni dels moviments posteriors. En una llengua que haja tingut un desplegament històric regular, les implicacions d’eixa absència són menors. En canvi, en una llengua en què el coneixement escàs del passat també afecta els autors de la Renaixença i del Modernisme (i fins i tot una part dels noucentistes), trobe que el buit esmentat és negatiu, i més quan, entre els autors poc divulgats, n’hi ha que tenen una llengua molt valuosa, com ara Jacint Verdaguer. Per sort, el valor de la proposta lingüística de Verdaguer ha sigut reco- negut des del principi. De les mostres de reconeixement que Narcís Garolera (1991: 224-236) esmenta en el seu treball (alhora meticulós i ampli), en reproduiré tres que abracen quasi un segle. En la mateixa Renaixença, ja va ser destacada la qualitat lingüística de Verdaguer. Mirem l’opinió de Francesc Matheu: 41 Anuari Verdaguer 13 - 2005 Per a un estudi de la sintaxi de Jacint Verdaguer Abelard Saragossà (Universitat de València) Anuari 001-208 12/6/07 12:53 Página 41 1. [El] coneixement de l’idioma no’s nota solament en els versos […] sinó sobre tot en la prosa, escrita sempre planerament, ab gran senzillesa, sense màcula d’afectació ni regust d’estrangería, y revelant en totes ses flexions la més genuïna catalanitat. És una prosa pagesa, ja que arrenca del lèxich y de la construcció montany

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.