Affordable Access

Conceptualització i pràctica de la Nefrologia al llarg del segle XX

Authors
Publisher
Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
Publication Date

Abstract

Annals Medicina 93-1.qxd Sense amnèsia. CLÀSSICS DEL PENSAMENT I HUMANITATS MÈDIQUES Medicina científica: realitat o ficció? La contribució de la ciència a la medicina James McCormick Traducció de Joan M.V. Pons i Gaietà Permanyer Miralda de l’article: Scientific medicine: fact or fiction? The contibution of science to medici- ne. Perspectives in Biology and Medicine. 1993;36(3):315-22. Annals de Medicina 2011; 94: 86-89. 86 La medicina no és una ciència i, certament, tampoc un art. La funció primària de la medicina és social. Totes les societats, des de les més primitives a les més sofisticades (més civilitzades sembla més apropiat), reconeixen els metges, que poques vegades són metgesses. Els metges es creuen que són capaços de reduir els malestars i riscos del nostre viatge des de la concepció fins a la tomba. La ciència contribueix a aquesta funció primària social de tres maneres. Aporta un cos de coneixement relativament ferm. En segon lloc, part d’aquest coneixe- ment ha estat aplicat per desenvolupar tecnologies, les quals han tingut un impacte major sobre la pràctica i l’e- fectivitat de la medicina. Finalment, la ciència ofereix a la medicina una manera de pensar. Coneixement Aquest cos de coneixements, que ara posseïm com a resultat de la ciència, no és fix per sempre ni inalterable, sinó més aviat una aproximació que està pendent encara de refutació. En termes relatius, és a dir, comparativament amb el passat recent, el creixement del coneixement ha estat extraordinari. Per contra, en termes absoluts, restem igno- rants. Així ho va expressar Lewis Thomas quan remarca- va que “el vaixell de la ciència biològica està en movi- ment, però amb prou feines”. En conèixer molt més que els nostres predecessors pensem, ingènuament, que coneixem molt. Desgraciadament, la professió mèdica, en el compliment de la seva funció social, aparenta saber quan el coneixement és imperfecte o fins i tot absent, essent reticent a admetre i remarcar l’amplitud de la seva ignorància. El cr

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.