Affordable Access

Enteromixosi produïda per Enteromyxum leei (Diamant, Lom i Dyková, 1994) en espàrids d'interès comercial del Mediterrani

Authors
Publisher
Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona,
Publication Date
Keywords
  • Maricultura
  • Parasitologia
  • Patologia Veterinària

Abstract

En els darrers anys, el coneixement dels mixozous (Fílum Myxozoa) al Mediterrani ha crescut gràcies a la creixent necessitat de solucionar els problemes sanitaris que aquests paràsits ocasionen en cultius de peixos d'interès comercial. En aquest sentit, Enteromyxum leei és un dels patògens més importants per a l'aqüicultura al Mediterrani tant a nivell sanitari com econòmic. Això és degut a la susceptibilitat que presenten algunes espècies d'interès per l'aqüicultura al Mediterrani com els espàrids. D'altra banda, el seu control és difícil per la capacitat d'E. leei de transmetre's horitzontalment, per l'existència de possibles reservoris de la malaltia en els sistemes sublitorals mediterranis (Padrós i col. 2001), i pel desconeixement del seu cicle de vida i la falta d'estudis sobre el seu tractament i prevenció (Yokoyama i Shirakashi 2007). Per tal d'avaluar la situació de l'enteromixosi produïda per E. leei en els cultius d'espàrids al Mediterrani i per tal de desenvolupar mesures de prevenció i control es va plantejar el projecte europeu MyxFishControl: Diagnosis, epidemiology and control of an enteric myxosporosis of commercial Mediterranean fish (QLRT-2001-00722). La present tesi doctoral contribueix als objectius generals del projecte MyxFishControl en l'estudi de la transmissió, patogènia i desenvolupament d'E. leei dins dels seus hostes. En primer lloc, s'ha realitzat una descripció dels principals estadis de desenvolupament d'E. leei observats en orades (Sparus aurata) i en morrudes (Diplodus puntazzo) mitjançant tècniques d'estudi tradicional al microscopi òptic i electrònic de transmissió i tècniques citoquímiques complementàries com la detecció d'hidrats de carboni mitja o la detecció de lípids. Aquest estudi ha permès descriure cinc estadis de desenvolupament del paràsit i, a més, ha permès establir una possible seqüència temporal d'aquests estadis basada en les observacions del seu creixement i de la seva maduració. D'altra banda, s'ha realitzat un estudi comparatiu al microscopi òptic de l'establiment, la progressió de la infecció i la patogènia d'E. leei en diferents situacions experimentals. Aquest estudi ha permès avaluar estadísticament l'efecte que tenen la metodologia usada per infectar l'hoste, la seva edat i l'espècie a la que pertany, en les característiques de la infecció. En general, s'ha pogut establir que mentre que les lesions que provoca el paràsit són independents d'aquestes variables, la resposta inflamatòria, les taxes d'infecció i la progressió de la infecció sí que en depenen. Per últim, durant el transcurs de les infeccions experimentals en orada es va detectar un organisme desconegut de morfologia semblant a la d'un mixosporidi ancorat a les microvellositats dels entèrocits de l'epiteli intestinal. Per tal de definir la seva identitat i estudiar les característiques de la infecció en el seu hoste s'ha realitzat un estudi al microscopi òptic i electrònic que ha permès descartar la possibilitat que aquest mixosporidi sigui Leptotheca sparidarum o Ceratomyxa sparusaurati. D'altra banda, com aquest mixosporidi comparteix algunes característiques (com la localització o la patogènia) amb E. fugu, s'han realitzat una sèrie proves de PCR per tal d'avaluar la hipòtesi que aquest nou mixosporidi sigui en realitat E. fugu. Aquests estudis, però, no han permès confirmar la identitat d'aquest mixosporidi.

There are no comments yet on this publication. Be the first to share your thoughts.